Poemes breus
1. Tres versos breus i un significat preciós, quin és?
Que es un amor impossible
viernes, 28 de noviembre de 2014
miércoles, 26 de noviembre de 2014
Llueve, abrimos el paraguas de la poesía / Plou, obrim el paraigües de la poesia
Hace siglos que llueve.
Hace siglos
que, con perverso afán,
el repique monocorde
golpea el techo,
invade,
gota a gota,
las grietas
que el silencio
talla en los sonidos
cotidianos.
invade,
gota a gota,
las grietas
que el silencio
talla en los sonidos
cotidianos.
Hace siglos,
solía amar
la lluvia.
Hace siglos,
lejos de esta infinidad
de aguas,
cayendo
en tortura minuciosa
sobre el mundo.
(Mariana Finochietto / il. Fabrice Backes)
1. Explica el contentido de este poema, con tus palabras, en una sola frase.
Que expresa lo que hace la lluvia
2. Tema.
La lluvia
3. Opinión personal.
-
Entrada lliure
1. Fes una entrada lliure sobre alguna cosa que t'interessi especialment. Incorpora-hi imatges.
Figures retòriques
Cerca informació sobre les figures retòriques següents: metàfora, comparació, personificació, al·literació, apòstrofe i encavallament. Posa un exemple de cada un en poemes. També explica què són.
Metàfora: La metàfora és una figura retòrica que consisteix en la identificació de dos termes entre els quals hi existix alguna semblança.
Comparació: La comparació és un recurs literari consistent en posar en relleu les semblances entre dos referents, de manera que es destaquin qualitats no evidents o bé es dugui a terme una descripció més gràfica i clara.
Personificació: La personificació és una figura retòrica que consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals...
Al·literació: L'al·literació és una figura retòrica relacionada amb la fonètica que consisteix a repetir un so per crear un efecte determinat.
Apòstrofe: L'apòstrofe és un recurs literari consistent en dirigir-se cap a una entitat no animada o abstracta.
Encavallament: L'encavallament és un recurs poètic segons el qual una oració es distribueix en més d'un vers.
viernes, 21 de noviembre de 2014
Paf, el drac màgic...
Qui no ha escoltat i cantat aquesta cançó de petit? Qui no ha somniat amb ella? Qui no ha estimat aquest tendre drac? Qui no recorda la seva infantesa quan l'escolta?
http://www.youtube.com/watch?v=2VxZ-RqTpDM&feature=related
1. Explica'ns quina ha estat la teva cançó de la infantesa, escriu-la al teu blog i cerca'n una imatge adient.
La meva cançó de petit era: PLOU I FA SOL.
Feines diverses
1. Explica el teu cap de setmana. Penja la imatge que el representaria.
El meu cap de setmana va ser divertit vaig anar amb els amics a jugar a futbol vaig anar a palma, fer els deures y jugar a sa play 3
2. Quin dia de la setmana t'agrada més? Per què? El meu és el divendres perquè s'acosta el cap de setmana i fa que estiguis més animat.
El divendres perque s'acaba l'institut y estar relaxat.
miércoles, 19 de noviembre de 2014
La papallona vola dolça
1. Explica al teu blog el contingut d'aquest poema, cerca'n una imatge adient i fes-ne un comentaria de la forma.
La papallona vola dolça
Les àligues sobrevolen tranquil·les les esferes pensants.
Elles planegen mentre ningú s’assabenta del seu pla.
Tots caminen per terra ferma, amb el cap ben baix.
Amb les presses de les passes ràpides vinc i vaig.
Els reptes designen el camí i enllà tot és difós.
Són cel·les buides de segons intemporals.
Són espermes morts després de l’O dos.
Són espelmes amb una flema feble.
Mirades tendres, meves, teves.
Les sortides són ara tacades.
Esperarem les bones noves.
La complicitat del temps,
de les errades fetes,
sense cap, ment.
Un a un, vivim tots els moments menjant-nos el temps poc a poc,
ràpidament, efervescentment, diabòlicament, inconscientment, immens.
Les acrobàcies obligades, inesperades, mal pensades, s’enreden sense avisar, toc a toc.
De tres en tres, saltem ben decidits, tots sense torn, amb un sol cop, a cop.
La densitat de la palla de l’esverament ens fa esclaus i ben vius en mort.
Tot, res té sentit.
Un oasi inexistent.
Ben embolicats estem.
Cerquem allò que no tenim.
Ambiciosos robots sols eterns.
Tenim allò que no cerquem enlloc.
Farem constantment el millor per ser.
La ignorància ens envolta de ben a prop.
Sota la branca del sol dolç, som ombra, fosca .
Seguint òrbites ovalades rodejant els estels atents.
Conducció induïda per la incertesa estudiada i assolida.
Atrets per la terra no caiem a l’univers, gravetat persistent.
Més enllà de les músiques romàntiques somniades i presents.
Trobem la nostra caverna quan la nit ens cau a sobre, sense mentides.
Carolina Ibac
miércoles, 12 de noviembre de 2014
L'accentuació
Matthew T
1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantaré comite mossen cafe apren
enten puré ale pages imprés
irlandés cinque només entés també
consomé congrés gairebé faré intereé
això ressó boirós afició ambdos
espós presó arrós cotó refos
exclos allò però sinò curiós
talos gloriós repós difos inclos
2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
riuet colliu demà permís anirán
algun llumins Ramón porró avís
així crostó votació anireu Ferrán
procés respón cigró campió espai
3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corríem deies telèfon dèbil reiem
escrivia origens parlavem orfe fessin
xerif llapis avisaven núvol diguessiu
feieu cantaveu fenòmen sortieu cèrvol
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grècia espaiosa patíria trajectoria mengessin
artilleria pòlvora Letònia policia càmera
acadèmia esglèsia pertinent ferestega origen
palauet hostilitat ciència exigua dolcíssima
5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei olimpiades dioptria xassis elit
xandall mèdul·la viking rèptil periode
atmosfera interfon pneumonia termostat tulipà
isobara missil fútbol tèxtil omoplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.
1. El meu net té un os de la mà mes llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al món no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Té mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que ús vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat són un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no se que va passar, pero nomes recordo que despres d’arribar a casa varem asseure’ns al sofa perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres un cafe espes amb un gust estranyament curios?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres de premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!
9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sino que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.
Va ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any
[1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta
novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any
següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta
Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible
venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del
llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una
versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque
l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre
tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els
musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països
islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
La vida després de Déu, ree
lunes, 10 de noviembre de 2014
Mis libros. Comentario poema
1. Lee este poema curioso y explica lo que su autor quiere decirnos.
Que hay que leer libros
2. Busca información sobre el autor Jorge Luis Borges.
Jorge Francisco Isidoro Luis Borges Acevedo,va ser un escriptor argentí i un dels més destacats escriptors llatinoamericans de la seva generació, i de la literatura en castellà en general.
3. ¿Los libros están personificados en este poema? Justifica tu respuesta.
Sí
4. ¿Que visión de los libros tiene el poeta?
Que son estupentos.
5. ¿Qué tipo de libros te gustan? Justifica tu respuesta.
De aventura y de acción.
 | |||
Som a dijous i sembla que la feina comença a quedar darrere. Tenim tot
un cap de setmana per a descansar i llegir. Aprofitem-la! Llegir és una
manera de viatjar i també de viure altres vides, incloent la vida dels
autors.
Mis libros
Mis libros (que no saben que yo existo)
son tan parte de mí como este rostro
de sienes grises y de grises ojos
que vanamente busco en los cristales
y que recorro con la mano cóncava.
No sin alguna lógica amargura
pienso que las palabras esenciales
que me expresan están en esas hojas
que no saben quién soy, no en las que he escrito.
Mejor así. Las voces de los muertos
me dirán para siempre.
miércoles, 5 de noviembre de 2014
Frases emblemàtiques
1. Comenta cada una de les següents frases emblemàtiques.
2. Escriu la teva pròpia frase emblemàtica i acompanya-la d'una imatge
adient. Com per exemple les que se'm van ocórrer a mi i al meu pare:
-Per molt malament que vagi, sempre hi ha un bri d'esperança.
-No facis als altres el que no t'agrada que
et facin a tu.
No podem prevenir el futur.Tothom hem de compartir les coses.
No tots som iguals.
No hi ha coses molt perfectes.
No digui coses k realment no t'han dit.
Sempre hi ha inspiració.
No es valent el que no te por, sino el que sap conquistar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)