Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tan pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.
El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar una persona per intentar calmar-lo. El problema era trobar la persona que volgués sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així va ser com, després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a parar a l'estómac del drac. Semblaque la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè va deixar de fer estralls per aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort va ferque fos escollida per ser devorada la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor robat de tots els ciutadans, i per aquest motiu centenars de vilatans es van oferir a substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, va ser just i sever, i va considerar que la seva filla era com qualsevol altre: si era el seu torn, l'havia d'assumir.
I així va ser com la donzella va sortir del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble la mirava desconsolat i afligit. Però mentre la noia es dirigia cap al sacrifici, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, hi va fer acte de presència. La donzella se'l va mirar i li va advertir:
—Fugiu! Fugiu ràpidament d'aquí, noble cavaller, si no, apareixerà la bèstia i només veure-us, us devorarà.
El jove cavaller se la va mirar i li va contestar:
—No patiu, noble donzella. Si sóc aquí és perquè he vingut expressament des de molt lluny per protegir-vos i per alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la bèstia, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller va clavar una bona estocada amb la seva llança a la terrible fera i, així, la va matar. De la sang que en va brollar, en va sorgir ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa havia vist mai. El jove cavaller en va tallar una i l'hi va oferir a la princesa.
3. Comenta els poemes que t'he presentat aquí baix. N'expliques el contingut. També n'has d'afegir l'opinió personal.
Acabem de llegir els darrers poemes de la nostra amiga poetessa
Isabel Barriel i els volem compartir amb tots vosaltres. La seva temàtica al voltant del llibre ens han portat a algunes reflexions i preguntes -segur que a vosaltres us en sorgeixen encara més-. Els llibres, en totes les seves diferents formes i suports al llarg de la història, són un pilar fonamental per a la nostra cultura, la nostra formació, el desenvolupament personal i col·lectiu.
Els llibres i la lectura, són els protagonistes dels tres poemes infantils d'
Isabel Barrielque us invitem a llegir.
De l'arbre al paper i del paper al llibre (al menys això era fins ara). Els arbres són monuments vegetals de la naturalesa i han estat al llarg de molts anys base de la nostra cultura escrita. Però no tots els arbres acaben sent llibres. Quines històries no escrites encara amagaran?
Hi ha arbres que mai seran llibres,
hi ha arbres que guarden històries
entre el silenci i les queixes del tronc,
a l'ombra de les seves branques,
amagant sota terra les grans arrels...
Hi ha arbres que mai seran llibres.
Al llegir marquem la pàgina on s'aturem amb un punt, és un silenci que respecta el ritme de la lectura. Cada lector i cada lectura tenen un ritme diferent. Un punt de llibre o marcapàgines és fonamental per als lectors.
L'harmonia de les lletres,
ritme del brodat sobre blanc,
punt de llibre,
marca, clau de pas.
Finalment, tots els lectors i lectores tenen un dia de festa especial, el Dia del Llibre -23 d'abril- i això cal celebrar-ho de l' única manera que sabem fer-ho els lectors: regalant o autorregalant-se llibres i llegint.
El Dia del Llibre
Del núvol immens de les paraules
plouen sovint mots aïllats
sobre la terra fèrtil que has abonat.
Germinen versos,
poemes, contes i faules,
creixen històries,
creixen relats
i llegendes de temps passat...
I ara tens la collita al teu davant:
llibres que per Sant Jordi
els carrers dels pobles han inundat.
.jpg)
